tag:blogger.com,1999:blog-32605359030413838852024-02-20T13:57:32.643-08:00El que s'ha de fer (Núria Segarra Rodríguez)Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-5430821341680467532009-11-13T09:02:00.000-08:002009-11-13T09:03:13.293-08:00Segon Reportatge televisió de CastelldefelsCasal de Cultura. Aquí us deixo l'enllaç<br /><a href="http://www.castelldefelstv.org/Default.aspx?LoadStage=jvxmtw55zauoet55fiswkh5513112009%2017:58:06&channel=10">http://www.castelldefelstv.org/Default.aspx?LoadStage=jvxmtw55zauoet55fiswkh5513112009%2017:58:06&channel=10</a><br /><br />(Video casal de cultura)<div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-90643751389689594072009-11-13T08:59:00.000-08:002009-11-13T09:01:57.695-08:00Primer reportatge televisió de CastelldefelsAquí us deixo l'enllaç!!!<br /><a href="http://www.elcastell.org/ca/index.asp?Id=3959">http://www.elcastell.org/ca/index.asp?Id=3959</a><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-78818737294017436512009-10-09T02:04:00.000-07:002009-10-09T02:15:32.993-07:00Link reportatge Localia TVPenjo el reportatge sobre el PGM que vaig fer l'any passat quan feia pràctiques a Localia TV:<br /><br /><a href="http://defensemhorta.blogspot.com/2009/02/reportatge-de-localia.html">http://defensemhorta.blogspot.com/2009/02/reportatge-de-localia.html</a><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-2138694929683793712008-12-12T09:13:00.000-08:002008-12-12T09:24:17.265-08:00Entrevista<div align="left"><strong><span style="font-family:arial;font-size:180%;color:#993399;">Rosa Regàs, " Si busques una mà que t’ajudi la trobaràs al capdavall del teu braç "</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:Arial;font-size:180%;"></span></strong> </div><div align="center"><strong><span style="font-family:Arial;font-size:180%;"></span></strong></div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;">Són molts els mots que s’han utilitzat per descriure a Rosa Regàs: escriptora, feminista, Premi Planeta, comunista, pija… Però ella és molt més que tot això. És una dona sabia.</span></strong></div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><span style="color:#cc66cc;"><strong></strong></span> </div><div align="justify"><span style="color:#cc66cc;"><strong></strong></span> </div><div align="justify"><span style="color:#cc66cc;"><strong>-Com creus que et veuen els altres?</strong><br /></span><br />No ho sé gaire com em veuen. A vegades penso que algunes persones em veuen bé, carinyosa i intel·ligent. Desperto en altres persones un odi irracional que no sé d’on pot venir. Quan era Madrid, per exemple, els diaris d’extrema dreta em varen insultar tant i de forma tan absolutament barroera i maleducada que no vaig tenir més remei que pensar que em veien com un monstre.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- I com et veus tu?</span><br /></strong><br />Va a dies, en general estic bé amb mi mateixa però sóc capaç de veure les meves mancances. Sé que sóc generosa, molt generosa, treballadora, capaç de defensar amb passió el que sento. També sé que sóc una escriptora “del montón”, m’entens?, i que tinc uns “prontos” molt violents, sempre de paraula, menys mal. No sóc justa a l’hora de calibrar les coses però sé gaudir de la vida.<br /><strong><br /><span style="color:#cc66cc;">-Et sents una triomfadora?<br /></span></strong><br />No, no sóc una triomfadora, en certes èpoques de la meva vida vaig tenir mala sort i en altres l’he tingut millor. No crec en el triomf.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Et queda alguna cosa pendent per a fer a la vida?<br /></span></strong><br />Muntanyes de coses per fer, per sentir, per crear i per mirar amb justícia.<br /><strong><br /><span style="color:#cc66cc;">- Et penedeixes d’haver fet alguna cosa o de no haver-la fet?</span><br /></strong><br />No massa. Bé de vegades sí, però estic convençuda que de les coses de les que me’n penedeixo n’han sortit d’altres que m’han fet feliç i m’han enriquit.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Sempre dius que tens moltes vocacions però quina ha estat la més important?<br /></span></strong><br />La primera conèixer qui era jo i què volia de la vida. La segona més important, va ser guanyar-me la vida per ser lliure.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- I les altres quines són?</span></strong><br /><br />Viatjar, escoltar música, practicar esports, vela, barca, cavall, esquí... No les he practicat totes però totes eren una vertadera vocació. També he tingut altres vocacions més personals com tenir una família i inventar-me una forma de convivència diferent de les que veia al meu voltant.<br /><strong><br /><span style="color:#cc66cc;">- Com les has compaginat al llarg de la teva vida amb les obligacions familiars?</span></strong><br /><br />Com he pogut, però en general molt bé. Tinc molta força i moltíssima energia.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Quin lloc ocupa l’amor en la vida de Rosa Regàs?</span></strong><br /><br />No sé si el primer o el segon, això va a amors. Però sempre és important. El que passa és que m’hi dedico cada vegada menys perquè cada vegada accepto menys que algú es fiqui en la meva vida, ni que sigui per compartir-la.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Creus en el destí o en la casualitat?</span></strong><br /><br />Ni en el destí ni en la casualitat. Crec en la forma d’actuar i la seva barreja amb les circumstancies que vivim. Crec en la voluntat i la intel·ligència i estic convençuda que la maldat te un paper infinitament més poderós del que creiem en la nostra vida quotidiana. També la bondat, es clar.<br /><strong><br /><span style="color:#cc66cc;">- Perquè t’agrada escriure?</span></strong><br /><br />No ho sé, però sé que la sensació que tinc quan estic escrivint és d’una plenitud que aconsegueixo amb molt poques coses.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Què és per a tu un escriptor?</span><br /><br /></strong>Una persona que escriu els seus pensaments, investigacions o fantasies.<br /><br /><span style="color:#cc66cc;"><strong>- T’has sentit algun cop infravalorada com a escriptora pel fet de ser dona?</strong><br /></span><br />Com a individu no, com a col·lectivitat, sí. Només cal veure certes revistes literàries i llegir les pàgines culturals dels diaris. O mirar a Internet les llistes d’escriptors del país.<br /><br /><span style="color:#cc66cc;"><strong>- De quina de les teves novel·les et sents més satisfeta?</strong><br /></span><br />De la primera. Va ser la del descobriment del llenguatge, de l’estil, de la meva música. No tenia pressa, no tenia res més a fer. Era feliç.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Té edat això d’escriure?</span></strong><br /><br />No, és una qüestió de voler-ho fer. A l’edat que sigui. Un altre cosa es que es faci bé i que es tingui èxit.<br /><strong><br /><span style="color:#cc66cc;">- Els escriptors sempre escriuen, conscient o inconscientment, sobre ells mateixos?</span></strong><br /><br />Els escriptors traiem del nostre interior els elements amb els que crearem un món de ficció. De l’experiència i de la memòria, i també de l’oblit. Però quan ho fem amb prou feines ho reconeixem com a nostre perquè el temps ho ha modificat. D’aquí que molts escriptors presumeixin de que s’ho han inventat </div><div align="justify"><br /><span style="color:#cc66cc;"><strong>-Un consell que t’hagi marcat.</strong> </span><br /><br />Si busques una mà que t’ajudi la trobaràs al capdavall del teu braç.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">-Una persona que hagi deixat empremta en la teva vida.</span><br /></strong><br />Moltes, moltíssimes. El capella del meu cole, Carlos Barral, tots els meus fills, tots els meus amants, i una quantitat incommensurable de llibres i de musiques.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Creus que l’èxit i els premis fan que els artistes s’acomodin?</span><br /></strong><br />Més aviat sí, però hi ha de tot.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- Has viscut una època de molt moviment històric, creus que ara som més conformistes que abans?<br /></span><br /></strong>No, els que s’han mogut sempre han estat una minoria. I ara passa el mateix que ha passat sempre. Hi ha gent molt compromesa, i la gran majoria es mor de ganes de sortir a la tele i imitar els famosos.<br /><br /><strong><span style="color:#cc66cc;">- La vida és bonica?</span><br /></strong><br />Depèn de com et vagi i depèn de les èpoques. La meva en general, sí. Molt bonica. Per això l’he aprofitat i l’aprofito tant com puc.<br /></div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-63994650859934370522008-05-12T11:58:00.000-07:002008-05-12T12:00:45.227-07:00Mulholland drive, un somni o Lynch al país de les marevelles<div align="justify">“És vostè un snob, professor, un snob intel·lectual de la pitjor classe que existeix” li deia Catherine Hepburn a James Stwart a l’antiga “Històries de Filadelfia”. Tots tenim un amic així, un pobre home que per fer-se l’interessant i l’intel·ligent ens recita de memòria sempre que ens veu els llibres i les pel·lícules més estranys i menys vistos del moment. Jo també tinc un amic així, es diu Carles però li diem Charly, que queda més anglès. I va ser precisament ell qui, tan irritant i pretensiós com sempre, va ser el primer en apujar la mirada i la veu enmig de la nostra habitual partida de parxís del diumenge :- Sabeu quina pel·lícula he vist aquesta setmana? Una del cèlebre director David Lynch, es diu Mulholland drive, és un drama oníric amb tocs de simbolisme freudià, com tota l’obra del cineasta, un somni, un deliri dels sentits, inclús té tocs, em fa vergonya dir-ho… diguem-ne marranots…- i ja no va dir res més en tota la tarda. En fi, i jo, com soc una estúpida snob intel·lectual de la pitjor classe que existeix, al dia següent ja tenia la pel·lícula en les meves mans i l’havia vista.<br />Mulholland drive…. el títol és encertat o, si més no, s’entén. És suggerent i té relació amb la trama de la pel·lícula que només s’arriba a entendre a grans trets i que explica la història de dues actrius lesbianes. L’ una és famosa, l’altra no. Una està molt enamorada, l’altra no. Al final l’estrella abandona a l‘estrellada i aquesta última es venja i la mata. Després se suïcida al no poder suportar la culpabilitat. L’estrella és Laura Ellena Harring, l’estrellada és la ara famosa Naomi Watts. Això, que explicat aquí sembla tan senzill és terriblement enrevessat quan es veu a la pantalla ja que l’autor divideix la pel·lícula en tres parts, dues de les quals no tenen res a veure amb la història, diguem-ne, real. Lynch divideix l’argument en: somni, somni dintre el somni, i alguna cosa comprensible. Per un altre costat el director introdueix petits microrelats que no tanca: un assassinat molt divertit (per mi, la millor escena de la pel·lícula) amb tocs “tarantinians”, una història de mafiosos del cinema tipus anys cinquanta on aprofita per criticar Hollywood, una escena de terror i, fins i tot, escenes eròtiques sense solta ni volta per alegrar al públic masculí i que donen fe que la pel·lícula està dirigida per un home… El film comença bé i atrapa l’espectador en el seu particular món de meravelles, un encanteri que es perd quan s’arriba a la segona part.<br />L’ambientació és molt bona. Els vestits i els pentinats recorden els anys cinquanta però adaptats a l’actualitat, pintallavis vermells, i cursileria extrema, forgen l’estil visual de la primera part del film. Clarobscurs, foscor en la il·luminació i deixadesa en el vestir n’adornen la segona part. Pel que fa al joc de càmera, Lynch abusa del primer pla i del pla detall al començament cosa que fa créixer de manera increíble la interpretació de la misteriosa i inquietant Laura Ellena Harring fins al punt en que gairebé eclipsa Watts immensament més dèbil. En la segona i la tercera part el director abusa de fosses estranyes que desconcerten l’espectador i que són un error després d’haver-lo embadalit amb els bons primers i primeríssims plans del l’inici. En fi, que entra fossa i somni, trobarem una pel·lícula feta per un intel·lectual per a altres de la seva mateixa espècie. Això sí, és entretinguda si una tarda de diumenge no teniu parxís però teniu ganes de jugar, amb amics o família, a descobrir qui és l’assassí, perdó, quin és l’argument. </div><div align="justify"> </div><div align="justify">Núria Segarra Rodríguez, article fet per l'assignatura periodisme d'opinió (URL) </div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-86484561827598454942007-08-18T11:28:00.000-07:002009-11-19T02:14:26.240-08:00"La regla malament si la tens, pitjor si no la tens": EUA va treure al mercat al mes de juliol Lyrbel, la píndola que elimina la menstruació<div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilUHH1zKNV6Ti_ZhjSmVYUbSOalUVl0cNbGSvVDVdmXYtZ_H7bMua7dK0TWcDlV4AfNbvHp1tHUuKa1gwMu698j-XyDnB7pNqmSRhDQ2_gpmfVa63tfcuDXOvXAVuSEg_PstbbWRZDmoc/s1600-h/anur1.jpg"></a></div><div align="justify"></div><div align="justify">Noies d'arreu del món, per fi podreu deslliurar-vos d'una acopmanyant que es presenta sempre en el moment més inoportú, té especial afició pels viatges i proboca mal de cap.<br />Una companya que quan ve l'odiem i quan no ve l'esperem amb ànsia. Si senyor, parlo de la nostra amiga, la regla. Veureu, es que els americans que com tots sabem són una apasionats dels invents, van treure al mercat al mes de juliol la píndola Lyrbel (el nom és molt fi i s'assembla bastant a "libre" en castellà) que elimina la menstruació mentre es consumeix. Aquesta nova pastilla ve en caixes de vint-i-vuit comprimits enlloc dels vint-i-un que acostumen a tenir les pastilles anticonceptives tradicionals. El set comprimits que té de més, estàn fets d'una substància que serveix per ocupar el període menstrual que hauria de tenir lloc en aquets set dies. Tot i això encara que la pastilla elimini la regla i funcioni com a anticonceptiu els metges aseguren que la dona pot tenir hemorràgies aleatories. La píndola va ser aprobada amb certa rapidesa per l'Administració d'alimentació i medicaments dels EUA (FDA), que va veure en ella un filó per guanyar pessetes, però va topar amb diverses veus crítiques que consideraven que no s'havien realitzat prou probes per saber quines conceqüències podrà tenir en la dona l'eliminació total de la menstruació a llarg termini.<br />Així que des d'aquí, millor esperem a veure quin caire prenen els esdeveniments perque amb aquestes coses no s'hi juga i perque com diu la meva mare "la regla malament si la tens i pitjor si no la tens", a veure si encara tindrem un ensurt!</div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilUHH1zKNV6Ti_ZhjSmVYUbSOalUVl0cNbGSvVDVdmXYtZ_H7bMua7dK0TWcDlV4AfNbvHp1tHUuKa1gwMu698j-XyDnB7pNqmSRhDQ2_gpmfVa63tfcuDXOvXAVuSEg_PstbbWRZDmoc/s1600-h/anur1.jpg"></a><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">(Article de La Voz de Castelldefels)</div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-39572442299940001152007-06-25T05:22:00.000-07:002007-06-25T05:36:26.987-07:00Sant Joan sense "fiesta Argentina"<div align="justify">Castelldefels és un poble de platja on la gent, sobretot la gent jove encara conserva els rictus pagans pre cristians, les festes dedicades a la mare terra. Sant Joan n'és una. Bora les onze de la nit tothom va cap a la platja i allà sota les estrelles i una música estrident beu, balla i parla tot esquivant els petards que algún temerari borratxo ( que en aquesta nit de l'any abunden) encen i llança a dos pams de la gent.<br />El dia de sant Joan la platja està superpoblada. Cada pam de sorra està ocupat per tendes de campanya i cada "xiringu" monta una festa diferent. La més popular entre la gent és la festa Argentina, festa que l'any passat va reunir més de quatre mil persones. Aquest any la ja popular festa Argentina no es va poder celebrar per que no va obtenir els permissos de l'ajuntament.<br />Ho considero un mal auguri personal per que les celebracions a la platja tenen quelcom magic.</div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-91264835154999623072007-06-20T14:37:00.000-07:002007-06-20T14:38:40.333-07:00Els superdies i Miss Nació Catalana<div align="justify">Un dia et despertes i no tens torticolis, el despertador sona just a l’hora que ha de sonar i t’adones que, curiosament, el dia anterior vas deixar les sabatilles arrenglerades al costat del llit i no una sota el sofà del menjador i l’altre sobre la taula del despatx. Ho tens tot controlat. Sí senyor, aquest és l'inici d’un "superdia".<br />Quan tens un superdia no només tot és super, sino que tu et sents super: superguapa, superllesta, superalta, super super...Et mires al mirall i penses "¡waw! soy la mujer perfecta". La realitat, no ens enganyem, no la perceps. Però aquell dia et sents capaç de lligar-te el DiCaprio i de sortir en una d'aquestes llistes que fan algunes revistes per que s’avorreixen "las veinte mujeres más top del momento, las cien mujeres con el culo mas sexy, las cincuenta nuevas cenicientas... etc, etc".<br />Si tens un superdia qualsevol dia de l’any, no passa res que valgui la pena ser explicat. Ara bé, tenir un superdia el dia que el vaig tenir jo, és com actuar sota els efectes de dos gots de 43 amb Red Bull i dos porros: no mesures bé les conseqüències dels teus actes.<br />El superdia fatal en qüestió, estava buscant una feina per l’estiu, però des del sofà de casa meva, coses de la vida moderna, (*necessito pasta, més ben dit necessito feina, si ets un dels milions d’empresaris que vol contractar aquesta noia espectacular, deixa un comentari al blog o envia un e-mail a <a href="mailto:nuriseg@hotmail.com">nuriseg@hotmail.com</a>!), per aquesta web que ara està de moda <a href="http://www.infojobs.net/">www.infojobs.net</a>. És tot un submón això de l'infojobs, un "pase milagroso" per accedir al món laboral. Només cal registrar-se, introduir el currículum a la base de dades i marcar diferents opcions en uns requadres blancs que has d’omplir segons els teus interessos. Automàticament la web et busca les ofertes de feina que hi han referides a les opcions que has marcat. Si una feina t’interessa, li dones a un botó on diu inscriure’s i ja ho tens, ben senzill. Després, només has d’esperar a que et truquin.<br />Al principi ho trobava massa virtual això de l’infojobs pensava que no trucaven mai, però creieu-me que truquen, vaja si truquen!.<br />I es que aquell superdia , remirant i remirant per l’infojobs (sóc una xafardera), vaig trobar una oferta de feina diferent : es busquen aspirants a Miss i Misteri Nació Catalana – deia la oferta-.<br /> Aquell dia em creia Julia Roberts i sense pensar-m’ho dos cops vaig inscriure’m en la oferta tot adjuntant la següent carta de presentació:<br />" Guapa guapa, no sóc. El que seria alta alta, tampoc. Tipazo tipazo, el normal. Això sí , tinc gràcia, busco obrir-me camí a la Televisió". No pensava que em truquessin, així, que, que havia de perdre?. Ja m’imaginava jo sortint per Tv3 amb la meva corona, un ram de flors i desitjant la pau al món... Somiar és gratis i com no m’havien de trucar...<br />Però sorpresa, sorpresa em van trucar! ... I vaig guanyar el concurs”. Mentida podrida amb pa i oliva. Os ho heu cregut. Ara va de debò, no us feu il·lusions. Els hi vaig dir que no aniria a l’entrevista ni al càsting. Realment no vull ser Miss, va ser només la bogeria d’un superdia.<br />Per què aleshores sento aquest deix de tristesa?. Per què sento que he perdut una oportunitat?. Tal vegada, tots els dies haurien de ser superdies. Ets valent i feliç quan t’estimes, quan creus que ho pots aconsegir tot.<br /> </div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-37668191978477857142007-05-16T14:07:00.000-07:002007-05-16T15:38:32.552-07:00Roda de premsa: joves emprenedors<div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;">“Hello Shangai”, empresari als divuit</span><br /><br /></strong><br /><br />“Ho he fet, ja està, demà me’n vaig a Xangai !”va dir una veu jove a l’altre costat del telèfon. Ja no hi havia marxa enrere. “Buff.., si la cago la merda se m’emporta” va pensar Guillem Carol, de divuit anys, al rebre la trucada d’un altre Guillem, Guillem Laporta, de dinou anys, que li anunciava el seu primer viatge a Xangai per parlar amb els proveidors.<br />Començava aquí l’aventura empresarial d’aquests joves i el primer viatge de Laporta a la Xina, el primer de molts…<br /><br />Carol i Laporta van fundar fa uns quants mesos l’empresa Airyou que es dedica a la venta de merxandatge. Els nois compren el producte a la Xina i el marquen allà mateix. Després el venen a empreses espanyoles. El fet de marcar el producte a la Xina fa que abarateixin costos i que per tant puguin oferir el producte a un preu més barat. Tot just comencen però ja tenen cinc clients entre ells l’empresa MMartí. Els han aconseguit mitjançant contactes. Per que tenen contactes i saben aprofitar-los. Però d’on han sortit aquests contactes i com uns nois tant joves els han aconseguit? i una altre pregunta inquietant: d’on han sortit els cuartos per finançar l’aventura empresarial d’aquests “rebeldes”?. Amb en Guillem Carol al costat se’ns fa més senzill respondre a aquestes preguntes. </div><div align="justify"><br />Carol té els cabells foscos i els llavis molsuts. Parla ràpid i amb aquella veu gangosa que té la gent de la Catalunya interior. És del Penedès i se li nota. Utilitza tecnicismes quan parla de la seva empresa i sap el que ha de dir i com dir-ho encara que tartamudegi de tant en tant. La seva mirada, encara inocent, el delata i li destrossa la imatge de serenitat i control que intenta donar. Tot i això és nerviós i despert i no dubta alhora d’explicar-nos d’on han sortit els seus contactes que ara utilitza en benefici de l’empresa: “els meus conctactes han sortit del meu treball de recerca de segon de Batxillerat”. Hi ha gent que neix amb el pa sota el braç i encara no ho sap però en fi…Fent el treball Carol va conèixer molta gent del món del periodisme entre ells Jordi Llavina i Fèlix Dissol que avui dia són dos dels seus “ pares professionals”. A partir d’aquí va començar a escriure al setmanari del Penedès “Tres de vuit” fent les contraportades i coneixent, per això, tot tipus de personatges del món del periodisme però sobretot del món de la política, un món que l’enlluerna i que l’ha dut a estudiar ciències polítiques. Entre els polítics que ha entrevistat es troben Jordi Pujol i Ernest Benach. Però Carol aclareix que amb les entrevistes ( a més de col·laboracións a la ràdio i altres coses que fa relacionades amb el periodisme..) fins ara només ha guanyat dos cents euros ...menys que esset entrenador d’un equip d’hokey infantil. I aquí entrem al quit de la questió: senyor Carol amb quin capital ha comptat vostè al obrir l’empresa? “amb mil euros entre jo i el meu soci , la meva part l’he guanyat fent d’entrenador d’hokey. Sí, és poc capital ho sé, però tenim bons avals, per sort!”. Després d’això Carol comenta que s’ha independitzat i que ha canviat el seu Penedès de Nissaga de Poder per Barcelona. Comparteix pis amb dos amics però no s’aclareix gaire amb els programes de la rentadora. Fet i fet només té divuit anys i tot i que tingui una empresa i faci mil i una coses encara li agrada sortir de festa. Però una cosa clara, si aquest noi segueix així al final triomfa.</div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-77227956385650643792007-04-25T01:49:00.000-07:002007-04-25T02:07:17.738-07:00La crónica: Sant Jordi "El tomate", Sant Jordi "Els Matins"<div align="justify">Sant Jordi a Barcelona és el caos. Un caos bonic però com ho diria, asfixiant. Suposo que per la gent que ha viscut tota la vida a la capital les aglomeracions, els turistes, la infinitat de parades de roses i llibres, els escriptors – famosos i no tant famosos o mediàtics i no tant mediàtics, com ara està de moda dir-los-hi- asseguts al carrer firmant llibres, els bojos donant el missatge de l’anticrist, els joves ballarins de conga… són una cosa sinó quotidiana que accepta amb certa normalitat. Però a mi, que no deixo de ser una noia de poble, de la perifèria, encara em crida l’atenció tot aquest rebombori. Potser serà per que al meu poble Sant Jordi és un caos més petit i ben diferent.<br />El Sant Jordi de Castelldefels és com el programa “Aquí hay tomate”,<br /> un “tomate”, però, de plaça major. És passar-se el matí asseguda a la plaça amb els amics comentant la jugada. Són els “hey tia, mira a l’esquerra és la fulaneta que porta dos roses...” i tu que dius “wala tia que fort, però aquesta no havia tallat amb el novio?”. Aleshores la teva amiga et mira incrèdula “és que això d’estudiar a Barcelona “te saca de onda” et diu i t’explica amb cara de superioritat que ara la fulana s’entén amb el “Txeperut”.<br />I així passes el matí, mirant al teu voltant i desitjant que et mirin poc per que saps que el que la teva amiga ha dit de fulaneta, la fulaneta ho està dient de tu. Així que més val que el dia de Sant Jordi vagis ben armada, per que presentar-se a la plaça major sense una rosa representa poc menys que la mort.<br />En canvi, a Barcelona la mort és fer una hora de cua i no aconseguir que el teu escriptor preferit el dediqui el llibre has aconseguit després de barallar-te amb el “guiri” del costat durant una hora. És anar a la carpa de TV3 de plaça Catalunya i trobar-te-la buida.<br />A Barcelona tot és més seriós més solemne i més gran. La intel·lectualitat es respira a l’ambient, un ambient propici no per fer reportatges per “El tomate” sinó per “Els matins de TV3”. Sant Jordi va matar el drac a Barcelona i això es nota. Jornada de portes obertes a la Generalitat, actes amb el Montilla, guixetes de partits polítics a la Rambla, mil dones anònimes amb la seva rosa i mil globus d’ERC i del PSC volant pels aires ... Quin descans poder passar inadvertida entre la multitud, poder caminar lliurement pels carrers, poder unir-te (si et ve de gust) a un grup de nois i noies que ballen la conga a ritme de ““Za za za... Ya tu sá ya tu sá, la mesa que más aplauda, la mesa que más aplauda le mando le mando a la niña…” i que porten un cartell verd que diu “Únete a la conga”…<br />Però ara no, ara me’n torno al meu poble que tanta gent m’atabala i a més els peus em fan mal per que avui volia presumir i porto tacons. </div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-11250821276724276152007-04-20T07:48:00.000-07:002007-04-20T07:50:39.034-07:00Salvador Sostres: El perfil<div align="justify">És baixet i una mica grassonet. Té la mirada marró i tranquil·la. Parla lentament, arrossegant les paraules, sempre somrient, amb una veu dolça, ensucrada.<br />És en Salvador Sostres , antic col·laborador de “Crónicas Marcianas” i actual propietari d’una columna a l’Avui: “Llir entre Cards”. No, no i no. El Sostres que ha entrat al seminari no és aquell personatge boig i a estones groller que es pot deduir d’alguns dels seus articles. Qui ha aparegut a la nostre classe és un esser ben diferent, un personatge que jo, pobre de mi , no acabo de captar. El veig assegut al meu costat i de seguida em ve al cap la imatge d’un tendre osset de peluix, ric i mimat que va deixar la carrera per que creia que ja ho sabia tot. Algú que pronuncia amb tendresa qualsevol frase de manera que tota opinió, per més radical que sigui, sembla agradable. S’evita així rèpliques i alguns disgustos. Però sorpresa, davant d’una pregunta molesta l’osset de peluix ha donat pas a l´ós d’alta muntanya, aquell que a les pel·lícules sempre viu al Canadà, disposat a defensar el seu territori a esgarrapades si és necessari. Per això en Sostres em desconcerta. Em desconcerta per que , potser, no és un sol ós.</div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-51753765665282271822007-04-20T06:51:00.000-07:002007-04-20T07:02:12.170-07:00Entrevista a Salvador Sostres<div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:130%;"><em>Salvador Sostres "La llibertat d'expressió és un dret fonamental però també representa una gran responsabilitat"</em></span></div><span style="font-family:verdana;"><p align="justify"><br /><br /></p></span><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">És baixet i una mica grassonet. Té la mirada tranquil·la, una veu dolça i ensucrada, una llengua que talla més que una espasa i un boli d’oficina carregat de tinta. És en Salvador Sostres articulista del diari Avui, ex-col·laborador de "Crónicas Marcianas", escriptor de bloogs i de diaris digitals. És un personatge polèmic.<br /><br />-<span style="color:#cc33cc;"> </span></span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Vostè creu que la realitat existeix?<br /></span></strong><br />Aquell qui creu que la realitat existeix i que es pot ser objectiu és un imbècil. Que per cert, a Catalunya n’hi ha molts. És un país que dona genis i imbècils gairebé en la mateixa proporció i mira que és un país petit!<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Ja ho crec!, però deixi’m preguntar-li una cosa, si per vostè la realitat no existeix la mentida és plausible?<br /></span></strong><br />Quan un escriu sempre ho fa des de la seva subjectivitat. Ets tu mateix des de la teva humanitat qui defensa el teu propi espai i qui posa límits a la teva llibertat d’expressió.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Així doncs, vostè està en contra de posar límits legals a la llibertat d’expressió…<br /></span></strong><br />Sí. La llibertat d’expressió és un dret fonamental però també representa una gran responsabilitat. Contràriament al que se sol pensar, el principal enemic de la llibertat d’expressió no són els teus enemics sinó els teus afectes…<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#cc33cc;"><strong>Un cas en que els seus afectes hagin coartat la seva llibertat d’expressió…<br /></strong><br /></span>Mira a mi em costa poc criticar el Montilla, criticar CIU em costa més per que vull que en Mas guanyi les properes eleccions<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#cc33cc;"><strong>Tornant al tema dels límits legals, vostè no veu bé que emissores com la COPE puguin ser vetades…<br /></strong><br /></span>Com he dit abans la llibertat d’expressió és un dret fonamental. Crec que Jiménez Losantos és un gran professional, amb una postura clara davant la realitat encara que a vegades digui mentides. És necessari que hi hagi un Jiménez Losantos a Espanya per que es mantingui la llibertat d’expressió.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Defensant Losantos no s’estarà defensant a vostè mateix i a la seva pròpia llibertat d’expressió?<br /></span><br /></strong>Ha arribat un punt en la meva carrera en el que jo escric el que vull i li dono al meu director. És ell qui decideix si es publica o no.<br /></span><strong><br /><span style="font-family:verdana;">- <span style="color:#cc66cc;">Quants articles escriu vostè al dia?</span></span></strong></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:verdana;">Tres al dia, i deixa de parlar-me de vostè, em fas sentir vell!<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">D’acord, però escriure tres articles al dia em sembla molt. No se t’acaben les idees?<br /></span></strong><br />És difícil, sobretot al principi, però t’acabes acostumant a l’exercici. La veritat és que t’hi acostumes tant que acabes veient la vida en forma d’article.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Això ja ho deia en Pla. Pot arribar a convertir-se en una patologia mental això de veure la vida en forma d’article?<br /></span><br /></strong>La veritat és que sí, encara que almenys de moment, és una malaltia psicològica no registrada.<br /><br />-</span><span style="font-family:verdana;"><strong> <span style="color:#cc33cc;">Ha arribat a afectar a la seva vida privada aquesta malaltia psicològica?<br /></span></strong><br />De fet, sí i t’explicaré un cas molt concret. Fa temps, abans de conèixer la meva meravellosa novia, hi havia una tia que m’agradava i vet aquí que després de molts esforços (monetaris i intel·lectuals) va arribar la gran nit. Jo portava temps intentant perfilar un article que no sabia com acabar i vaig tenir la mala sort de visionar el final del meu article just quan érem a la meitat del tema. Vaig deixar a la noia a mitges.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Pobre noia!<br /></span></strong><br />Espero que m’hagi perdonat.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#cc33cc;"><strong>Parlant de noies, em sembla que d’aquesta nit frustrada va sortir un dels teus articles més famosos i criticats, “pagar d’entrada”. Et consideres un misogin?<br /></strong><br /></span>No!, jo adoro les dones, és més, visc envoltat de dones: mare, avia, germana, novia, gossa … Crec que les dones són superiors. Jo no estic contra les dones sinó contra una cosa que es diu feminisme, que humilia la dona. És més, molts dels meus articles, sobretot els d’amor, estan pensats per un públic femení.<br /><br />-<span style="color:#cc33cc;"> </span></span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Escriure ajuda a lligar?<br /></span></strong><br />Segons la meva experiència sí i encara més si s’escriu a Internet. Des de que l’Enric Vila i jo escrivim un bloog podríem dir que follem del bloog.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Quins són els pros i els contres d’escriure a Internet?<br /></span></strong><br />Els pros que tens més llibertat, els contres que no cobres.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">En els bloogs els lectors poden escriure comentaris i aquests no són sempre els que un voldria sentir, li molesta ?<br /></span></strong><br />Sí, és una faceta dels bloogs que odio. Ningú té dret a insultar-me no ho suporto això, sobretot per que la meva finalitat alhora d’escriure és fer un bon article.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong>- <span style="color:#cc33cc;">Segons tu no es necessita haver anar a la universitat per aprendre a escriure un bon article...<br /></span></strong><br />No, i ho demostren les meves accions. Jo vaig deixar la carrera al veure que no aprenia res. I mira no m’ha anat tan malament la cosa. Si ets tenaç i saps el que vols pot aconseguir el que et proposis.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Sempre has aconseguit el que t’havies proposat?</span><br /></strong><br />Et contestaré amb una anècdota. Quan jo tenia setze anys el meu somni era treballar amb el Puyal i al cap de dos anys ho vaig aconseguir. Com? Doncs a base d’enviar-li cartes des d’Irlanda on jo estava estudiant en aquella època.<br /><br />- </span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#cc33cc;">Però ara estàs aquí, en una facultat de comunicació concedint-nos aquesta entrevista. Creus que els que estem aquí estem perdent el temps?<br /></span><br /></strong>En aquesta universitat teniu això dels seminaris que està molt bé i teniu sort de tenir el Vila com a professor, ara bé el Vila us pot donar consells però el que no pot fer és ensenyar-vos a escriure.<br /><br /></div></span><span style="font-family:times new roman;"></span><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3260535903041383885.post-9203521075529968942007-04-11T08:25:00.000-07:002007-04-20T06:43:28.248-07:00Entrevista de Del Arco a Doris Lilly<div align="justify">Diumenge 23 d’abril 1945 ( Diario de Barcelona)<br /><br /><em><strong><span style="color:#ff0000;">Vostè dirà</span></strong></em></div><div align="justify"></div><div align="justify"><strong><span style="font-size:130%;">Doris Lilly, “Els homes americans fan els diners, les dones saben gastar-se’ls. Quin és el vertader talent?”<br /></span><br /></strong><br /><strong>A veure si l’encertem al presentar al personatge. Antecedents, cap; motiu de l’entrevista, la seva presència; resultat, la típica dona jove de Nord Amèrica.<br /><br /></strong>-<strong> Es així?</strong></div><div align="justify"><strong><br /></strong>- Em considero cent per cent nord-americana</div><div align="justify"><br />- <strong>Alçada? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- Cinc peus, nou polzades </div><div align="justify"><br />- <strong>Pes? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- Cent trenta lliures<br /><br /><strong>Doris Lilly és filla d’un famós productor químic de Califòrnia on s’obté la major part de la penicil·lina i l’estreptomicina que es consumeix arreu del mon. Té vint-i-set anys i ja en fa deu que viatja pel planeta. El seu estat actual, divorciada. Va estar casada amb el director de cine Jonh Houston. I és, per suposat, escriptora. Publica articles a “Redbook”, “Cosmopolitan”, “Saturday Evening Post”, “Collier’s” i “Photoplay”.<br /></strong><br /><strong>- Els hi paguen bé? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- Em paguen de mil a mil cinc-cents dòlars </div><div align="justify"><br />- <strong>Quin tipus de lectors té? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- Jo escric pensant en la mentalitat de la dona americana de tipus mitjà i he publicat un llibre: “ Com casar-se amb un milionari” </div><div align="justify"><br />- <strong>Les noies americanes pensen que és aquest l’ ideal? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- La majoria creu que la felicitat està en trobar un espanyol o un brasiler amb diners. Però jo crec que la felicitat no es troba precisament en això. </div><div align="justify"><br />- <strong>On es troba doncs? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- En l’amor </div><div align="justify"><br />- <strong>¡Oh! I en quin tipus d’home real es basa el prototip de l’ideal?<br /></strong><br /><strong>I ara repassem els galants més famosos del món des de testes coronades fins a Tyrone Power, sense poder concretar. I tot s’ha de dir, Doris Lilly coneix bons partits… va tenir relacions platòniques amb l’arxiduc Fèlix d’Àustria i entre les seves amistats compta amb un maharajà de Kapurtala.<br />I Doris Lilly també va fer cinema i va compartir cartell ni més ni menys que amb Gary Cooper en el film “La història del Doctor Wassel”.<br /></strong><br />- <strong>Va arribar a fer-li un petó?</strong> </div><div align="justify"><br />- Mai ni a dins ni a fora de la pantalla </div><div align="justify"><br />- <strong>Però anem al seu llibre, quants milionaris solters disponibles hi ha a Nord Amèrica? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- Uns vint- i cinc </div><div align="justify"><br />- <strong>I quantes candidates?</strong> </div><div align="justify"><br />- Cada dia n’arriba a Nova York un centenar<br /><br /><strong>Penso en la competència i canvio de tema.</strong><br /><br /><strong>- Ha tingut temps d’observar-nos?</strong> </div><div align="justify"><br />- Crec que allà l’home té menys llibertat que aquí </div><div align="justify"><br />- <strong>Un cas?</strong> </div><div align="justify"><br />- Si a Amèrica un marit surt de nit a ballar amb una altre la seva dona li envia l’advocat per al divorci. </div><div align="justify"><br />- <strong>És que aquí no se n’adona</strong> </div><div align="justify"><br />- Però és que allà la dona controla més </div><div align="justify"><br />- <strong>I qui té més talent a Amèrica el marit o la dona? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- És una pregunta difícil </div><div align="justify"><br />- <strong>Però no és vostè una gran observadora? </strong></div><strong><div align="justify"><br /></strong>- Els homes americans fan els diners, les dones saben gastar-se’ls. Quin és el vertader talent? </div><div align="justify"><br />- <strong>Això no es pregunta…<br /></strong><br /><strong>DEL ARCO</strong><br /><br /><br /><br /></div><div class="blogger-post-footer">Escrit per Núria Segarra</div>Núriahttp://www.blogger.com/profile/15909546932539227321noreply@blogger.com1