Entrevista a Salvador Sostres

Salvador Sostres "La llibertat d'expressió és un dret fonamental però també representa una gran responsabilitat"

És baixet i una mica grassonet. Té la mirada tranquil·la, una veu dolça i ensucrada, una llengua que talla més que una espasa i un boli d’oficina carregat de tinta. És en Salvador Sostres articulista del diari Avui, ex-col·laborador de "Crónicas Marcianas", escriptor de bloogs i de diaris digitals. És un personatge polèmic.

- Vostè creu que la realitat existeix?

Aquell qui creu que la realitat existeix i que es pot ser objectiu és un imbècil. Que per cert, a Catalunya n’hi ha molts. És un país que dona genis i imbècils gairebé en la mateixa proporció i mira que és un país petit!

- Ja ho crec!, però deixi’m preguntar-li una cosa, si per vostè la realitat no existeix la mentida és plausible?

Quan un escriu sempre ho fa des de la seva subjectivitat. Ets tu mateix des de la teva humanitat qui defensa el teu propi espai i qui posa límits a la teva llibertat d’expressió.

- Així doncs, vostè està en contra de posar límits legals a la llibertat d’expressió…

Sí. La llibertat d’expressió és un dret fonamental però també representa una gran responsabilitat. Contràriament al que se sol pensar, el principal enemic de la llibertat d’expressió no són els teus enemics sinó els teus afectes…

- Un cas en que els seus afectes hagin coartat la seva llibertat d’expressió…

Mira a mi em costa poc criticar el Montilla, criticar CIU em costa més per que vull que en Mas guanyi les properes eleccions

- Tornant al tema dels límits legals, vostè no veu bé que emissores com la COPE puguin ser vetades…

Com he dit abans la llibertat d’expressió és un dret fonamental. Crec que Jiménez Losantos és un gran professional, amb una postura clara davant la realitat encara que a vegades digui mentides. És necessari que hi hagi un Jiménez Losantos a Espanya per que es mantingui la llibertat d’expressió.

- Defensant Losantos no s’estarà defensant a vostè mateix i a la seva pròpia llibertat d’expressió?

Ha arribat un punt en la meva carrera en el que jo escric el que vull i li dono al meu director. És ell qui decideix si es publica o no.

- Quants articles escriu vostè al dia?

Tres al dia, i deixa de parlar-me de vostè, em fas sentir vell!

- D’acord, però escriure tres articles al dia em sembla molt. No se t’acaben les idees?

És difícil, sobretot al principi, però t’acabes acostumant a l’exercici. La veritat és que t’hi acostumes tant que acabes veient la vida en forma d’article.

- Això ja ho deia en Pla. Pot arribar a convertir-se en una patologia mental això de veure la vida en forma d’article?

La veritat és que sí, encara que almenys de moment, és una malaltia psicològica no registrada.

- Ha arribat a afectar a la seva vida privada aquesta malaltia psicològica?

De fet, sí i t’explicaré un cas molt concret. Fa temps, abans de conèixer la meva meravellosa novia, hi havia una tia que m’agradava i vet aquí que després de molts esforços (monetaris i intel·lectuals) va arribar la gran nit. Jo portava temps intentant perfilar un article que no sabia com acabar i vaig tenir la mala sort de visionar el final del meu article just quan érem a la meitat del tema. Vaig deixar a la noia a mitges.

- Pobre noia!

Espero que m’hagi perdonat.

- Parlant de noies, em sembla que d’aquesta nit frustrada va sortir un dels teus articles més famosos i criticats, “pagar d’entrada”. Et consideres un misogin?

No!, jo adoro les dones, és més, visc envoltat de dones: mare, avia, germana, novia, gossa … Crec que les dones són superiors. Jo no estic contra les dones sinó contra una cosa que es diu feminisme, que humilia la dona. És més, molts dels meus articles, sobretot els d’amor, estan pensats per un públic femení.

- Escriure ajuda a lligar?

Segons la meva experiència sí i encara més si s’escriu a Internet. Des de que l’Enric Vila i jo escrivim un bloog podríem dir que follem del bloog.

- Quins són els pros i els contres d’escriure a Internet?

Els pros que tens més llibertat, els contres que no cobres.

- En els bloogs els lectors poden escriure comentaris i aquests no són sempre els que un voldria sentir, li molesta ?

Sí, és una faceta dels bloogs que odio. Ningú té dret a insultar-me no ho suporto això, sobretot per que la meva finalitat alhora d’escriure és fer un bon article.

- Segons tu no es necessita haver anar a la universitat per aprendre a escriure un bon article...

No, i ho demostren les meves accions. Jo vaig deixar la carrera al veure que no aprenia res. I mira no m’ha anat tan malament la cosa. Si ets tenaç i saps el que vols pot aconseguir el que et proposis.

- Sempre has aconseguit el que t’havies proposat?

Et contestaré amb una anècdota. Quan jo tenia setze anys el meu somni era treballar amb el Puyal i al cap de dos anys ho vaig aconseguir. Com? Doncs a base d’enviar-li cartes des d’Irlanda on jo estava estudiant en aquella època.

- Però ara estàs aquí, en una facultat de comunicació concedint-nos aquesta entrevista. Creus que els que estem aquí estem perdent el temps?

En aquesta universitat teniu això dels seminaris que està molt bé i teniu sort de tenir el Vila com a professor, ara bé el Vila us pot donar consells però el que no pot fer és ensenyar-vos a escriure.