Salvador Sostres: El perfil

És baixet i una mica grassonet. Té la mirada marró i tranquil·la. Parla lentament, arrossegant les paraules, sempre somrient, amb una veu dolça, ensucrada.
És en Salvador Sostres , antic col·laborador de “Crónicas Marcianas” i actual propietari d’una columna a l’Avui: “Llir entre Cards”. No, no i no. El Sostres que ha entrat al seminari no és aquell personatge boig i a estones groller que es pot deduir d’alguns dels seus articles. Qui ha aparegut a la nostre classe és un esser ben diferent, un personatge que jo, pobre de mi , no acabo de captar. El veig assegut al meu costat i de seguida em ve al cap la imatge d’un tendre osset de peluix, ric i mimat que va deixar la carrera per que creia que ja ho sabia tot. Algú que pronuncia amb tendresa qualsevol frase de manera que tota opinió, per més radical que sigui, sembla agradable. S’evita així rèpliques i alguns disgustos. Però sorpresa, davant d’una pregunta molesta l’osset de peluix ha donat pas a l´ós d’alta muntanya, aquell que a les pel·lícules sempre viu al Canadà, disposat a defensar el seu territori a esgarrapades si és necessari. Per això en Sostres em desconcerta. Em desconcerta per que , potser, no és un sol ós.