Un dia et despertes i no tens torticolis, el despertador sona just a l’hora que ha de sonar i t’adones que, curiosament, el dia anterior vas deixar les sabatilles arrenglerades al costat del llit i no una sota el sofà del menjador i l’altre sobre la taula del despatx. Ho tens tot controlat. Sí senyor, aquest és l'inici d’un "superdia".
Quan tens un superdia no només tot és super, sino que tu et sents super: superguapa, superllesta, superalta, super super...Et mires al mirall i penses "¡waw! soy la mujer perfecta". La realitat, no ens enganyem, no la perceps. Però aquell dia et sents capaç de lligar-te el DiCaprio i de sortir en una d'aquestes llistes que fan algunes revistes per que s’avorreixen "las veinte mujeres más top del momento, las cien mujeres con el culo mas sexy, las cincuenta nuevas cenicientas... etc, etc".
Si tens un superdia qualsevol dia de l’any, no passa res que valgui la pena ser explicat. Ara bé, tenir un superdia el dia que el vaig tenir jo, és com actuar sota els efectes de dos gots de 43 amb Red Bull i dos porros: no mesures bé les conseqüències dels teus actes.
El superdia fatal en qüestió, estava buscant una feina per l’estiu, però des del sofà de casa meva, coses de la vida moderna, (*necessito pasta, més ben dit necessito feina, si ets un dels milions d’empresaris que vol contractar aquesta noia espectacular, deixa un comentari al blog o envia un e-mail a nuriseg@hotmail.com!), per aquesta web que ara està de moda www.infojobs.net. És tot un submón això de l'infojobs, un "pase milagroso" per accedir al món laboral. Només cal registrar-se, introduir el currículum a la base de dades i marcar diferents opcions en uns requadres blancs que has d’omplir segons els teus interessos. Automàticament la web et busca les ofertes de feina que hi han referides a les opcions que has marcat. Si una feina t’interessa, li dones a un botó on diu inscriure’s i ja ho tens, ben senzill. Després, només has d’esperar a que et truquin.
Al principi ho trobava massa virtual això de l’infojobs pensava que no trucaven mai, però creieu-me que truquen, vaja si truquen!.
I es que aquell superdia , remirant i remirant per l’infojobs (sóc una xafardera), vaig trobar una oferta de feina diferent : es busquen aspirants a Miss i Misteri Nació Catalana – deia la oferta-.
Aquell dia em creia Julia Roberts i sense pensar-m’ho dos cops vaig inscriure’m en la oferta tot adjuntant la següent carta de presentació:
" Guapa guapa, no sóc. El que seria alta alta, tampoc. Tipazo tipazo, el normal. Això sí , tinc gràcia, busco obrir-me camí a la Televisió". No pensava que em truquessin, així, que, que havia de perdre?. Ja m’imaginava jo sortint per Tv3 amb la meva corona, un ram de flors i desitjant la pau al món... Somiar és gratis i com no m’havien de trucar...
Però sorpresa, sorpresa em van trucar! ... I vaig guanyar el concurs”. Mentida podrida amb pa i oliva. Os ho heu cregut. Ara va de debò, no us feu il·lusions. Els hi vaig dir que no aniria a l’entrevista ni al càsting. Realment no vull ser Miss, va ser només la bogeria d’un superdia.
Per què aleshores sento aquest deix de tristesa?. Per què sento que he perdut una oportunitat?. Tal vegada, tots els dies haurien de ser superdies. Ets valent i feliç quan t’estimes, quan creus que ho pots aconsegir tot.
Quan tens un superdia no només tot és super, sino que tu et sents super: superguapa, superllesta, superalta, super super...Et mires al mirall i penses "¡waw! soy la mujer perfecta". La realitat, no ens enganyem, no la perceps. Però aquell dia et sents capaç de lligar-te el DiCaprio i de sortir en una d'aquestes llistes que fan algunes revistes per que s’avorreixen "las veinte mujeres más top del momento, las cien mujeres con el culo mas sexy, las cincuenta nuevas cenicientas... etc, etc".
Si tens un superdia qualsevol dia de l’any, no passa res que valgui la pena ser explicat. Ara bé, tenir un superdia el dia que el vaig tenir jo, és com actuar sota els efectes de dos gots de 43 amb Red Bull i dos porros: no mesures bé les conseqüències dels teus actes.
El superdia fatal en qüestió, estava buscant una feina per l’estiu, però des del sofà de casa meva, coses de la vida moderna, (*necessito pasta, més ben dit necessito feina, si ets un dels milions d’empresaris que vol contractar aquesta noia espectacular, deixa un comentari al blog o envia un e-mail a nuriseg@hotmail.com!), per aquesta web que ara està de moda www.infojobs.net. És tot un submón això de l'infojobs, un "pase milagroso" per accedir al món laboral. Només cal registrar-se, introduir el currículum a la base de dades i marcar diferents opcions en uns requadres blancs que has d’omplir segons els teus interessos. Automàticament la web et busca les ofertes de feina que hi han referides a les opcions que has marcat. Si una feina t’interessa, li dones a un botó on diu inscriure’s i ja ho tens, ben senzill. Després, només has d’esperar a que et truquin.
Al principi ho trobava massa virtual això de l’infojobs pensava que no trucaven mai, però creieu-me que truquen, vaja si truquen!.
I es que aquell superdia , remirant i remirant per l’infojobs (sóc una xafardera), vaig trobar una oferta de feina diferent : es busquen aspirants a Miss i Misteri Nació Catalana – deia la oferta-.
Aquell dia em creia Julia Roberts i sense pensar-m’ho dos cops vaig inscriure’m en la oferta tot adjuntant la següent carta de presentació:
" Guapa guapa, no sóc. El que seria alta alta, tampoc. Tipazo tipazo, el normal. Això sí , tinc gràcia, busco obrir-me camí a la Televisió". No pensava que em truquessin, així, que, que havia de perdre?. Ja m’imaginava jo sortint per Tv3 amb la meva corona, un ram de flors i desitjant la pau al món... Somiar és gratis i com no m’havien de trucar...
Però sorpresa, sorpresa em van trucar! ... I vaig guanyar el concurs”. Mentida podrida amb pa i oliva. Os ho heu cregut. Ara va de debò, no us feu il·lusions. Els hi vaig dir que no aniria a l’entrevista ni al càsting. Realment no vull ser Miss, va ser només la bogeria d’un superdia.
Per què aleshores sento aquest deix de tristesa?. Per què sento que he perdut una oportunitat?. Tal vegada, tots els dies haurien de ser superdies. Ets valent i feliç quan t’estimes, quan creus que ho pots aconsegir tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario