Roda de premsa: joves emprenedors

“Hello Shangai”, empresari als divuit



“Ho he fet, ja està, demà me’n vaig a Xangai !”va dir una veu jove a l’altre costat del telèfon. Ja no hi havia marxa enrere. “Buff.., si la cago la merda se m’emporta” va pensar Guillem Carol, de divuit anys, al rebre la trucada d’un altre Guillem, Guillem Laporta, de dinou anys, que li anunciava el seu primer viatge a Xangai per parlar amb els proveidors.
Començava aquí l’aventura empresarial d’aquests joves i el primer viatge de Laporta a la Xina, el primer de molts…

Carol i Laporta van fundar fa uns quants mesos l’empresa Airyou que es dedica a la venta de merxandatge. Els nois compren el producte a la Xina i el marquen allà mateix. Després el venen a empreses espanyoles. El fet de marcar el producte a la Xina fa que abarateixin costos i que per tant puguin oferir el producte a un preu més barat. Tot just comencen però ja tenen cinc clients entre ells l’empresa MMartí. Els han aconseguit mitjançant contactes. Per que tenen contactes i saben aprofitar-los. Però d’on han sortit aquests contactes i com uns nois tant joves els han aconseguit? i una altre pregunta inquietant: d’on han sortit els cuartos per finançar l’aventura empresarial d’aquests “rebeldes”?. Amb en Guillem Carol al costat se’ns fa més senzill respondre a aquestes preguntes.

Carol té els cabells foscos i els llavis molsuts. Parla ràpid i amb aquella veu gangosa que té la gent de la Catalunya interior. És del Penedès i se li nota. Utilitza tecnicismes quan parla de la seva empresa i sap el que ha de dir i com dir-ho encara que tartamudegi de tant en tant. La seva mirada, encara inocent, el delata i li destrossa la imatge de serenitat i control que intenta donar. Tot i això és nerviós i despert i no dubta alhora d’explicar-nos d’on han sortit els seus contactes que ara utilitza en benefici de l’empresa: “els meus conctactes han sortit del meu treball de recerca de segon de Batxillerat”. Hi ha gent que neix amb el pa sota el braç i encara no ho sap però en fi…Fent el treball Carol va conèixer molta gent del món del periodisme entre ells Jordi Llavina i Fèlix Dissol que avui dia són dos dels seus “ pares professionals”. A partir d’aquí va començar a escriure al setmanari del Penedès “Tres de vuit” fent les contraportades i coneixent, per això, tot tipus de personatges del món del periodisme però sobretot del món de la política, un món que l’enlluerna i que l’ha dut a estudiar ciències polítiques. Entre els polítics que ha entrevistat es troben Jordi Pujol i Ernest Benach. Però Carol aclareix que amb les entrevistes ( a més de col·laboracións a la ràdio i altres coses que fa relacionades amb el periodisme..) fins ara només ha guanyat dos cents euros ...menys que esset entrenador d’un equip d’hokey infantil. I aquí entrem al quit de la questió: senyor Carol amb quin capital ha comptat vostè al obrir l’empresa? “amb mil euros entre jo i el meu soci , la meva part l’he guanyat fent d’entrenador d’hokey. Sí, és poc capital ho sé, però tenim bons avals, per sort!”. Després d’això Carol comenta que s’ha independitzat i que ha canviat el seu Penedès de Nissaga de Poder per Barcelona. Comparteix pis amb dos amics però no s’aclareix gaire amb els programes de la rentadora. Fet i fet només té divuit anys i tot i que tingui una empresa i faci mil i una coses encara li agrada sortir de festa. Però una cosa clara, si aquest noi segueix així al final triomfa.