Rosa Regàs, " Si busques una mà que t’ajudi la trobaràs al capdavall del teu braç "
Són molts els mots que s’han utilitzat per descriure a Rosa Regàs: escriptora, feminista, Premi Planeta, comunista, pija… Però ella és molt més que tot això. És una dona sabia.
-Com creus que et veuen els altres?
No ho sé gaire com em veuen. A vegades penso que algunes persones em veuen bé, carinyosa i intel·ligent. Desperto en altres persones un odi irracional que no sé d’on pot venir. Quan era Madrid, per exemple, els diaris d’extrema dreta em varen insultar tant i de forma tan absolutament barroera i maleducada que no vaig tenir més remei que pensar que em veien com un monstre.
- I com et veus tu?
Va a dies, en general estic bé amb mi mateixa però sóc capaç de veure les meves mancances. Sé que sóc generosa, molt generosa, treballadora, capaç de defensar amb passió el que sento. També sé que sóc una escriptora “del montón”, m’entens?, i que tinc uns “prontos” molt violents, sempre de paraula, menys mal. No sóc justa a l’hora de calibrar les coses però sé gaudir de la vida.
-Et sents una triomfadora?
No, no sóc una triomfadora, en certes èpoques de la meva vida vaig tenir mala sort i en altres l’he tingut millor. No crec en el triomf.
- Et queda alguna cosa pendent per a fer a la vida?
Muntanyes de coses per fer, per sentir, per crear i per mirar amb justícia.
- Et penedeixes d’haver fet alguna cosa o de no haver-la fet?
No massa. Bé de vegades sí, però estic convençuda que de les coses de les que me’n penedeixo n’han sortit d’altres que m’han fet feliç i m’han enriquit.
- Sempre dius que tens moltes vocacions però quina ha estat la més important?
La primera conèixer qui era jo i què volia de la vida. La segona més important, va ser guanyar-me la vida per ser lliure.
- I les altres quines són?
Viatjar, escoltar música, practicar esports, vela, barca, cavall, esquí... No les he practicat totes però totes eren una vertadera vocació. També he tingut altres vocacions més personals com tenir una família i inventar-me una forma de convivència diferent de les que veia al meu voltant.
- Com les has compaginat al llarg de la teva vida amb les obligacions familiars?
Com he pogut, però en general molt bé. Tinc molta força i moltíssima energia.
- Quin lloc ocupa l’amor en la vida de Rosa Regàs?
No sé si el primer o el segon, això va a amors. Però sempre és important. El que passa és que m’hi dedico cada vegada menys perquè cada vegada accepto menys que algú es fiqui en la meva vida, ni que sigui per compartir-la.
- Creus en el destí o en la casualitat?
Ni en el destí ni en la casualitat. Crec en la forma d’actuar i la seva barreja amb les circumstancies que vivim. Crec en la voluntat i la intel·ligència i estic convençuda que la maldat te un paper infinitament més poderós del que creiem en la nostra vida quotidiana. També la bondat, es clar.
- Perquè t’agrada escriure?
No ho sé, però sé que la sensació que tinc quan estic escrivint és d’una plenitud que aconsegueixo amb molt poques coses.
- Què és per a tu un escriptor?
Una persona que escriu els seus pensaments, investigacions o fantasies.
- T’has sentit algun cop infravalorada com a escriptora pel fet de ser dona?
Com a individu no, com a col·lectivitat, sí. Només cal veure certes revistes literàries i llegir les pàgines culturals dels diaris. O mirar a Internet les llistes d’escriptors del país.
- De quina de les teves novel·les et sents més satisfeta?
De la primera. Va ser la del descobriment del llenguatge, de l’estil, de la meva música. No tenia pressa, no tenia res més a fer. Era feliç.
- Té edat això d’escriure?
No, és una qüestió de voler-ho fer. A l’edat que sigui. Un altre cosa es que es faci bé i que es tingui èxit.
- Els escriptors sempre escriuen, conscient o inconscientment, sobre ells mateixos?
Els escriptors traiem del nostre interior els elements amb els que crearem un món de ficció. De l’experiència i de la memòria, i també de l’oblit. Però quan ho fem amb prou feines ho reconeixem com a nostre perquè el temps ho ha modificat. D’aquí que molts escriptors presumeixin de que s’ho han inventat
No ho sé gaire com em veuen. A vegades penso que algunes persones em veuen bé, carinyosa i intel·ligent. Desperto en altres persones un odi irracional que no sé d’on pot venir. Quan era Madrid, per exemple, els diaris d’extrema dreta em varen insultar tant i de forma tan absolutament barroera i maleducada que no vaig tenir més remei que pensar que em veien com un monstre.
- I com et veus tu?
Va a dies, en general estic bé amb mi mateixa però sóc capaç de veure les meves mancances. Sé que sóc generosa, molt generosa, treballadora, capaç de defensar amb passió el que sento. També sé que sóc una escriptora “del montón”, m’entens?, i que tinc uns “prontos” molt violents, sempre de paraula, menys mal. No sóc justa a l’hora de calibrar les coses però sé gaudir de la vida.
-Et sents una triomfadora?
No, no sóc una triomfadora, en certes èpoques de la meva vida vaig tenir mala sort i en altres l’he tingut millor. No crec en el triomf.
- Et queda alguna cosa pendent per a fer a la vida?
Muntanyes de coses per fer, per sentir, per crear i per mirar amb justícia.
- Et penedeixes d’haver fet alguna cosa o de no haver-la fet?
No massa. Bé de vegades sí, però estic convençuda que de les coses de les que me’n penedeixo n’han sortit d’altres que m’han fet feliç i m’han enriquit.
- Sempre dius que tens moltes vocacions però quina ha estat la més important?
La primera conèixer qui era jo i què volia de la vida. La segona més important, va ser guanyar-me la vida per ser lliure.
- I les altres quines són?
Viatjar, escoltar música, practicar esports, vela, barca, cavall, esquí... No les he practicat totes però totes eren una vertadera vocació. També he tingut altres vocacions més personals com tenir una família i inventar-me una forma de convivència diferent de les que veia al meu voltant.
- Com les has compaginat al llarg de la teva vida amb les obligacions familiars?
Com he pogut, però en general molt bé. Tinc molta força i moltíssima energia.
- Quin lloc ocupa l’amor en la vida de Rosa Regàs?
No sé si el primer o el segon, això va a amors. Però sempre és important. El que passa és que m’hi dedico cada vegada menys perquè cada vegada accepto menys que algú es fiqui en la meva vida, ni que sigui per compartir-la.
- Creus en el destí o en la casualitat?
Ni en el destí ni en la casualitat. Crec en la forma d’actuar i la seva barreja amb les circumstancies que vivim. Crec en la voluntat i la intel·ligència i estic convençuda que la maldat te un paper infinitament més poderós del que creiem en la nostra vida quotidiana. També la bondat, es clar.
- Perquè t’agrada escriure?
No ho sé, però sé que la sensació que tinc quan estic escrivint és d’una plenitud que aconsegueixo amb molt poques coses.
- Què és per a tu un escriptor?
Una persona que escriu els seus pensaments, investigacions o fantasies.
- T’has sentit algun cop infravalorada com a escriptora pel fet de ser dona?
Com a individu no, com a col·lectivitat, sí. Només cal veure certes revistes literàries i llegir les pàgines culturals dels diaris. O mirar a Internet les llistes d’escriptors del país.
- De quina de les teves novel·les et sents més satisfeta?
De la primera. Va ser la del descobriment del llenguatge, de l’estil, de la meva música. No tenia pressa, no tenia res més a fer. Era feliç.
- Té edat això d’escriure?
No, és una qüestió de voler-ho fer. A l’edat que sigui. Un altre cosa es que es faci bé i que es tingui èxit.
- Els escriptors sempre escriuen, conscient o inconscientment, sobre ells mateixos?
Els escriptors traiem del nostre interior els elements amb els que crearem un món de ficció. De l’experiència i de la memòria, i també de l’oblit. Però quan ho fem amb prou feines ho reconeixem com a nostre perquè el temps ho ha modificat. D’aquí que molts escriptors presumeixin de que s’ho han inventat
-Un consell que t’hagi marcat.
Si busques una mà que t’ajudi la trobaràs al capdavall del teu braç.
-Una persona que hagi deixat empremta en la teva vida.
Moltes, moltíssimes. El capella del meu cole, Carlos Barral, tots els meus fills, tots els meus amants, i una quantitat incommensurable de llibres i de musiques.
- Creus que l’èxit i els premis fan que els artistes s’acomodin?
Més aviat sí, però hi ha de tot.
- Has viscut una època de molt moviment històric, creus que ara som més conformistes que abans?
No, els que s’han mogut sempre han estat una minoria. I ara passa el mateix que ha passat sempre. Hi ha gent molt compromesa, i la gran majoria es mor de ganes de sortir a la tele i imitar els famosos.
- La vida és bonica?
Depèn de com et vagi i depèn de les èpoques. La meva en general, sí. Molt bonica. Per això l’he aprofitat i l’aprofito tant com puc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario